Pentacour

Així han quedat les sabatilles després de la cursa. Va ploure tota la nit i, encara que suaument, durant el seu transcurs. Si afegim a més un notable descens de les temperatures, i sent la primera a la que prenc part, ha tingut el seu punt épic … Bé, la segona; la primera crec que va ser amb catorze anys, que per cert vaig guanyar, però llavors mai havia fumat i estava en bona forma.

Així que matí de diumente de noves sensacions: em donen un xip pels temps i em poso a mirar als altres corredors a veure on el porten; està plovent però crec que còrrer amb impermeable no és pas bona idea, així que de nou miro la indumentària que porten els demés; escalfo i em passa gent “escalfant” a un ritme superior al que pretenc portar en cursa, amb la consegüent exclamació interior de mecagüental…

Sento pel megàfon que comencem. Vaig cap a la sortida i em situo quasi a la cua del grup: error; comença la cursa i als 600 metres hem de creuar una riera amb un gran toll. Els primers passen sense perdre quasi temps, però a mesura que anem arribant la resta es començen a formar cues de gent per passar-la i al menys perdo un parell de minuts esperant “el meu torn”. A partir d’aquí, busco el meu ritme, que estimava teòricament en les 145-150 pulsacions per minut. Al poc ja vaig a 165 però em sento còmode. Durant la cursa vaig estar entre 165 i 174 puls/min, amb pics de 180 a les pujades. Però vaig anar regulant en tot moment perquè no sabia com respondria a 12′5 km de competició. A partir del primer terç de cursa ja no em vam pasar i vaig començar a avançar a gent. A 1 km de meta em vaig permetre fins i tot canviar de ritme i despenjar al grup amb el que anava. Però va ser massa tard, ja no vaig veure a ningú més endavant a qui agafar i em sentia amb prou forces com per poder esprintar. Vaig entrar a meta amb molt bones sensacions, com per poder haver continuat una estona més.

En definitiva, m’ho vaig passar molt bé tot i la classificació. Em fa gràcia -de bon rotllo- quan llegeixo cròniques en que tot va anar tan bé que “la classificació va se el menys important”. Doncs no, m’hauria agradat quedar en millor posició. Vaig fer el 242 de 288 (havien 344 inscrits però veig que no surten a la classificació), amb una mitjana de 6:00 minuts el km. Temps discret, encara que per començar i tenint en compte que vaig deixar de fumar fa poc més de quatre mesos, ja em sembla prou digne.

Tinc ganes de més, i per descomptat, de millorar aquests temps. Així que, parafrasejant a Josef Ajram: “no sé on es troba el límit, el que si sé és on no hi és”