Goon Docks avança a un bon ritme i van sortint necessitats per a nMSXtiles que vaig afegint sobre la marxa, menys el tema de Polka! (explicat més endavant), que ha estat una proposta de SapphiReque m’ha semblant prou interesant i fàcil d’afegir en facilitarme l’estructura dels fitxers Polka!.

Les funcionalitats noves per aquesta versión son:

• Desplaçar píxels cap a la dreta, esquerra, a dalt i a baix, a la zona de definció d’un tile.
• Flip horitzontal i vertical de la zona de definició d’un tile.
• Exportar la pantalla i els bancs de definició de tiles en format binari comprimit amb Pletter v0.5b.
• Afegida opció “Load from library” per poder carregar un fitxer de definició de tiles de nMSXtiles a qualsevol dels bancs actuals. Així per exemple, es pot tenir un fitxer amb lletres o números utilitzats a vàries pantalles i anar carregant-los a cada una de elles. O una librería d’elements gràfics com poden ser arbres, pedres, etc. També, metre no programo un botó a tal efecte, seria un mètode per copiar un banc sencer a un altre.
• Importar i Exportar projectes de Polka! v1.2.

Per a suggeriments “urgents” programables en un temps raonable, raó aquí baix…

En Google Code, a la secció de descàrregues, hi ha l’executable per a Windows i el codi font, compilable per Linux, Mac i Windows.

Nota: Publicada versió 0.6.1 on s’ha corregit el bug que feia petar el programa en fer click amb el butó dret del ratolí a la part inferior de la pantalla d’assignació de tiles.

Mentre el grafista termina algunes pantalles més del Goon Docks, he afegit algunes modificacions a nMSXtiles, algunes de les quals ja hi eren a la versió que fem servir a  8bgames:

• Es dibuixa un cursor a la possició d’aquest a la zona de pantalla.
• En sel·leccionar una àrea de la zona de pantalla es va dibuixant el rectangle de sel·lecció.
• S’han assignat extensions per defecte als fitxers d’nMSXtiles, encara que es pot continuar treballant amb extensions pròpies.
• En obrir i guardar fitxers es recorda el darrer directori obert com a directori de treball.
• La pantalla i la definició de tiles es pot exportar en format binari com una seqüència de valors de 8 bits. D’aquesta manera és fàcil afegir-lo directament en codi ensamblador o passar-lo a alguna aplicació de compressió de dades, com per exemple pletter.

A més, recordar que és possible sel·leccionar àrees de pantalla, i amb les tecles Control C i Control V copiar i enganxar. També es poden copiar i enganxar tiles entre bancs de memòria, així com desfer la darrera operación realitzada amb les tecles Control Z.

En Google Code, a la secció de descàrregues, hi ha l’executable per a Windows i el codi font, compilable per Linux, Mac i Windows.

Així han quedat les sabatilles després de la cursa. Va ploure tota la nit i, encara que suaument, durant el seu transcurs. Si afegim a més un notable descens de les temperatures, i sent la primera a la que prenc part, ha tingut el seu punt épic … Bé, la segona; la primera crec que va ser amb catorze anys, que per cert vaig guanyar, però llavors mai havia fumat i estava en bona forma.

Així que matí de diumente de noves sensacions: em donen un xip pels temps i em poso a mirar als altres corredors a veure on el porten; està plovent però crec que còrrer amb impermeable no és pas bona idea, així que de nou miro la indumentària que porten els demés; escalfo i em passa gent “escalfant” a un ritme superior al que pretenc portar en cursa, amb la consegüent exclamació interior de mecagüental…

Sento pel megàfon que comencem. Vaig cap a la sortida i em situo quasi a la cua del grup: error; comença la cursa i als 600 metres hem de creuar una riera amb un gran toll. Els primers passen sense perdre quasi temps, però a mesura que anem arribant la resta es començen a formar cues de gent per passar-la i al menys perdo un parell de minuts esperant “el meu torn”. A partir d’aquí, busco el meu ritme, que estimava teòricament en les 145-150 pulsacions per minut. Al poc ja vaig a 165 però em sento còmode. Durant la cursa vaig estar entre 165 i 174 puls/min, amb pics de 180 a les pujades. Però vaig anar regulant en tot moment perquè no sabia com respondria a 12′5 km de competició. A partir del primer terç de cursa ja no em vam pasar i vaig començar a avançar a gent. A 1 km de meta em vaig permetre fins i tot canviar de ritme i despenjar al grup amb el que anava. Però va ser massa tard, ja no vaig veure a ningú més endavant a qui agafar i em sentia amb prou forces com per poder esprintar. Vaig entrar a meta amb molt bones sensacions, com per poder haver continuat una estona més.

En definitiva, m’ho vaig passar molt bé tot i la classificació. Em fa gràcia -de bon rotllo- quan llegeixo cròniques en que tot va anar tan bé que “la classificació va se el menys important”. Doncs no, m’hauria agradat quedar en millor posició. Vaig fer el 242 de 288 (havien 344 inscrits però veig que no surten a la classificació), amb una mitjana de 6:00 minuts el km. Temps discret, encara que per començar i tenint en compte que vaig deixar de fumar fa poc més de quatre mesos, ja em sembla prou digne.

Tinc ganes de més, i per descomptat, de millorar aquests temps. Així que, parafrasejant a Josef Ajram: “no sé on es troba el límit, el que si sé és on no hi és” 

X_mangel i Konamito (entre d’altres) ja han publicat un minireportatge de com va anar la reunió. Per part meva, confirmar el bon ambient que hi va haver, el que vaig gaudir tenint converses amb gent cara a cara que no podria tener en altres entorns, la gràcia que em va fer estar a un concurs on una de les preguntes podia ser <<En quin lloc surt la frase “El foc que no crema”?>> o <<Quina de les següents instruccions d’ensamblador per Z80 és més lenta inicialitzant el registre A a 0?>> i en definitiva, estar envoltat d’MSX (bé, també estava com a plataforma convidada Commodore 64, que sempre m’ha semblat un ordinador molt interesant, i que demostrà les seves capacitats sonores; i algun Spectrum d’incògnit que hi havia executant el port del Kings Valley).

Personalment, em va fer molta il·lusió conèixer a molts foreros i en especial que JamQue (The Pets Mode) em mostrés les pantalles del seu joc Escape from Dwarves’ Goldmine dissenyades amb l’ajuda de l’nMSXtiles . Independentment d’això, si el joc en Basic era bo, el d’ensamblador promet ser-ho molt més.

Per últim, deixo un enllaç a les poques fotos que al final vaig fer amb la idea de prendre moltes més a la propera RU.

Per poder gestionar les dues llengües des de Wordpress, he instal·lat el plugin qTranslate. És molt intuitiu i l’únic requeriment és tenir els fitxers de traducció de Wordpress en les llengües a fer servir.

El que no acabo de controlar son les subscripcions, ja que Wordpress sempre m’envia al feed de castellà de Feedburner. Així que he afegit els enllaços corresponents de Feedburner a la barra lateral.

Vam sortir divendres cap a Gósol al camping Cadi Vacances per allotjar-nos a uns Bungalows amb les nostres respectives i els pekes. Encara que vam arribar de nit i no vèiem els voltants, el Pedraforca ja ens estava observant…

El Pedraforca desde Gósol

El matí del dissabte, després d’un esmorzar lleuger vam sortir a les vuit cap el mirador del Gresolet, on passats uns metres, just després d’una caseta de fusta, vam aparcar el cotxe i vàrem agafar un sender que ens portà al refugi Lluís Estasen (1640 m). Encara que també es pot pujar al Pedraforca per Gósol, vam voler fer l’ascensió més clàsica, que surt del refugi.

Refugi Lluís Estasen

Ens vam dirigir cap el Coll del Verdet, seguint les marques blanques i grogues per un camí fàcil, però que ja ens començava a mostrar que estàvem a una zona de muntanya. Vam passar el canal del Riambau i més endavant, després d’envoltar un monticle, comencàrem a pujar cap al Coll del Verdet. Per algú com jo, que va escalar uns quatre cops fa uns quinze anys, el començament de la grimpada em va impossar bastant de respecte. No és difícil, però no t’has de confiar i es deu estar a l’aguait. A més, encara que no hi havia gel ni estaven mullades les pedres, en algunes zones es trobaven bastant desgastades. La pujada a partir d’aquí amb gel o neu ha de ser bastant més complicada que si està seca. A tot això, parades cada dos per tres per menjar barretes energètiques, prendre fotografies, babejar amb el paissatge i agafar forces, que el grup d’elit estava format per tres exfumadors de fa poc en procés de desintoxicació.

Jordi

Josep

Autofoto que si no no surto

Arribats al Coll del Verdet vistes molt boniques de Gósol i en general de la serralada del Cadí. Sense ser un dia ventós, es notava bastant aire en aquest zona. Un dia de vent deu bufar amb una força ja prou important. Fins aquí hem fet l’ascensió quasi en solitari, que se’m feia extrany per lo concurreguda que comenten que és aquesta ruta. Suposo que per l’època ja propera a l’hivern.

Gósol desde el Coll del Verdet

A partir d’aquest punt, ja ens trobem zones bastant aèries on no t’has de confiar, i grimpades per roques on s’ha de vigilar que no caiguin pedres dels que van per davant. La veritat que un casc no estaria de més. Jo mateix vaig apartar d’un cop amb la mà una pedra que venia directa al genoll. I davant solament anaven el Jordi i el Josep.

Grimpada abans del cim

I per fi, després d’una zona bastant divertida de pujades i baixades per roques vam arribar al cim del Pollegó Superior (2497 m). Per suposat no estava per nosaltres sols, encara que ni molt menys era massifitcat. Aprofitàrem per a que ens fessin unes fotos inmortalitzant el moment.

Al Pollegó Superior

Allà vam gaudir de les vistes, de la tranquilitat, dels nostres entrepants, de les chovas piquigualdas ( a veure si els compartiem amb elles) i d’una agradable conversa amb un tal Albert que ja havia estat allà un parell de vegades i que pujava en aquesta ocasió sol des de Gósol. Ens va comentar que era una mica més llarg però menys costós que pel Coll del Verdet, ja que t’estalviaves la zona de grimpada fins a ell.

Amb forces renovades vam dir adéu al cim i ens vam dirigir cap a l’enforcadura, a la que li tenia també una mica de respecte perquè no terminava de fer-me a la idea de com seria la baixada. A més, diu la llegenda que la tartera son les restes d’un castell que va aixecar el diable, i que la nit de Sant Silvestre es reuneixen les bruixes allà. Aíxí que era totalment fundat el meu negit…

Arribem a l’enforcadura i personalment em quedo enlluernat amb el paissatge.

Enforcadura

Jordi y Josep en la Enforcadura

I prenent la vessant de l’esquerra ens vam dirigir cap a la tartera. Al primer tram no acabo assegut al terra per la meva petita experiència derrapant sobre patins i per un molt de sort que vaig tenir. Després el Josep ens dona unes classes pràctiques de com baixar-la. El difícil és provar de fer-ho a poc a poc i vigilant de no relliscar. El divertit és tirar el cos cap enrera i baixar clavant els peus amb decissió i deixant-nos portar per la capa de pedres que va lliscant cap a baix. I com a mostra, el següent vídeo…

Després de pasar-lo genial baixant, “aterràrem” a una zona boscosa on seguint un sender vam arribar en una estona novament al refugi Lluís Estasen. Una vegada allà ens vam demanar unes cerveses per celebrar la nostra excursió i vam començar a pensar en la següent… Aneto? Ja veurem, però sona bé.

Se espera un archivo de 16 píxels de ancho con los sprites (multicolor) en columna. Cada frame deberá estar separado por al menos una línea de píxels transparente. Para cada frame, creará un sprite por cada color que encuentre, excepto el negro. También permite que el frame tenga más de 16 píxels de alto, en cuyo caso indicará el desplazamiento (offset) vertical de cada sprite respecto al frame. Como resultado genera un fichero de texto con los datos de cada uno que se pueden copiar fácilmente a nuestro código.

En Google code está hospedado el mini proyecto nMSXsprites con un ejecutable para Windows y el código fuente que debería compilar en Linux, Windows y Mac con las librerías Qt instaladas.

Decidimos irnos el sábado para pasar allí el fin de semana y no darnos el madrugón el domingo. Estuvimos alojados en el alberg la Cova, en Sant Llorenç de Montgai, a unos 12 km de Balaguer, un pequeño y tranquilo pueblo al lado del pantano de Sant Llorenç.

Pantà de Sant Llorenç (Sant Llorenç de Montgai)

En la prueba disfruté como no hacía tiempo sobre una bici: buen ambiente, bonitos paisajes, un sendero estrecho, rápido y emocionante, donde no te podías despistar ni un segundo, una subida a la ermita de Cérvoles con pendiente moderada pero larga con pájara incluída (pardillo de mi no me llevé barritas energéticas para el camino) y para acabar una bajada por pista rapidísima donde quedé muy contento con el comportamiento de la bici.

Pensando si pasar por un supercharco o rodearlo

Resaltar el avituallamento, donde al llegar a la primera ermita había como recompensa un desayuno a base de pan con tomate, jamón, queso, embutido, bebidas… Supo a gloria después del esfuerzo. Cuentan que en las otras dos ermitas habían también coques de recapte y turrones. Y al llegar a meta, una fideuà.

En resumen, la bici se comportó perfectamente en una recomendable cita a la que espero poder acudir el año que viene a hacer, por supuesto, las tres ermitas

Después de la ruta

He cambiado el fúrgol de mis inicios (que siempre he dicho que me gustaba jugarlo pero no verlo) por el running,  y la bicicleta de carretera (años ha) por la de montaña. El caso es que me es bastante motivador el grabar las rutas que hago para después ver el recorrido sobre Google Maps, así como el desnivel, velocidad o tiempo empleado (el cuerpo es agradecido y ves como recuperas la forma y mejoras día a día). Para ello estoy usando el programa para iPhone RunKeeper en su versión gratuita. He probado unos cuantos, y aunque éste no es ni el más completo, ni el más bonito, tiene como punto fuerte determinante su sencillez de uso: un botón para comenzar a grabar la ruta, uno para pausar y otro para reanudar o terminar. Ya está. Cuando acabas, automáticamente la sube a su web, desde donde puedes visualizarla sobre Google Maps, ver alturas, tiempo empleado, calorías o velocidad media. Estaría bien que tuviese tiempos parciales y sobre todo un mejor sistema de etiquetado, almacenamiento y búsqueda de rutas, pero para mis necesidades ya me va bien.

Aprovechando la función de exportar de RunKeeper, he pasado algunas rutas a Wikiloc, y ya, en un derroche de mimos y dedicación al blog (para lo que está acostumbrado), hasta he añadido en la columna derecha el widget que ofrecen, donde se muestran las últimas subidas por mi usuario.

Dejaré para otro post el presentar mi nueva bicicleta BH. La estrenaremos bien en Ermitanyos 2009. ¿Algún lector va?

Aprovechando que vuelvo a trastear con el MSX y que x_mangel también le está metiendo mano, he añadido algunas funcionalidades que nos eran bastante necesarias y que agilizarán el uso de la aplicación:

• Deshacer: CTRL + Z. Esta versión permite deshacer la opción “To Bank” y el asignar un Tile a la pantalla.
• Copiar y pegar un bloque de tiles de pantalla. Por ejemplo, un árbol ya colocado en pantalla, formado por 4 tiles, será posible seleccionarlo y mediante CTRL+C y CTRL+V copiarlo en otras posiciones de la pantalla.
• Con el botón derecho del ratón se asigna el primer tile del banco a esa posición. Es decir, se pone un cero, “se borra”.
• Pasando por encima de la pantalla muestra en la casilla de la parte derecha el número del tile asignado.
• Al guardar un proyecto, si los ficheros de tiles y de pantalla están en el mismo directorio que el del proyecto, no guarda el path absoluto, facilitando el pasarlo de un equipo a otro.

Son pequeñas funcionalidades añadidas en un par de ratos y poco testeadas. El tiempo que puedo dedicarle ahora al MSX prefiero que sea programando en ensamblador Aunque por supuesto que los bugs que encuentre o me comentéis los corregiré lo antes posible y subiré las actualizaciones pertinentes.

Proyecto de ejemplo: En el enlace example.zip está comprimido el proyecto del pantallazo que encabeza este post. Con nMSXtiles se debe abrir el fichero nemesis2.prj. Está realizado en 1 minuto con la utilidad para importar gráficos de nMSXtiles (bueno, en jugar al Nemesis 2 para llegar ahí y capturar la pantalla quizás tardé 2 minutos; que sin joystick cuesta más )

En Google Code, en la sección de descargas, está el ejecutable para Windows y el código fuente.